En un món en què la tecnologia permet la circulació instantània de notícies, l’accés ràpid i indiscriminat a tota mena d’informació i l’expressió lliure de pensaments i opinions, la censura sembla un mal del passat, una pràctica pròpia d’èpoques més fosques i definitivament superades. La realitat, però, contradiu sovint aquesta percepció i demostra que, fins i tot en una societat pretesament moderna i democràtica, la llibertat d’expressió pateix agressions. El teatre, com els mitjans de comunicació, són espais assetjats per una censura més subtil però igual de condemnable que l’exercida des del poder en temps passats.
Els orígens, la història i el present de la censura són objecte d’un extens monogràfic al número de desembre de la revista d’arts escèniques Hamlet. Amb motiu de la publicació d’aquest dossier, la revista organitza una taula rodona per parlar de la vella i la nova censura, centrant-se en els escenaris però, també, en la premsa i els mitjans audiovisuals.












