Una productora que no programa i un programador que no produeix. L’orgull és un dels sentiments que els dos protagonistes d’aquestes simultànies comparteixen a l’hora de parlar dels seus projectes. No passa el mateix quan parlem de la seva percepció de la crisi actual. Vania Produccions (Mercè Puy) ha aconseguit obrir un mercat internacional, que els funciona i els ajuda a sobreviure, però són pessimistes pel que fa al futur proper de casa nostra. El teatre Kursaal de Manresa (Joan Morros) ha ressorgit de les seves cendres gràcies a la ferma voluntat de la societat El Galliner. Diuen que la crisi, de moment, els beneficia.

Per Rosa Andreu

Fotografies: Kati Riquelme

Hi ha mar de fons al País Valencià. La professió ha rebut amb incertesa i preocupació la nova política de subvencions impulsada per la Conselleria de Cultura. De tot plegat, hem parlat amb en Sergi Calleja, actor i empresari, membre de l’AVETID (Associació Valenciana d’Empreses de Teatre, Circ i Dansa) i fundador de la Productora GERMINAL de Castelló que acaba d’obrir delegació a Barcelona. El trobem molt atrafegat però encantat, encara no està instal·lat del tot i és a punt de començar unes vacances que, diu ell, necessita. També hem parlat amb la Rosa Fraj, actriu, actriu, mestra i fundadora de la companyia Papallona de teatre infantil d’Alacant. Va camí del Pirineu i ha volgut fer una parada per conèixer Sitges. Té una filla que viu a Barcelona i no li agrada el futur que es dibuixa a la seva terra. De vegades, es planteja fixar la seva residència a Catalunya.

Per Rosa Andreu
Fotografies: Estrella Outeda

Per Xavi Lite
1. Qui és l’Alejandro Catalán?
Sóc un actor que dirigeix, ensenya i teoritza. Si dic actor és perquè és des d’aquesta pràctica i des d’aquesta perspectiva que es despleguen les altres dimensions. És la meva experiència com a actor allò que els altres rols tenen com a percepció fonamental. Aquesta percepció ve desvetllada per [...]

Per parlar sobre la situació actual del teatre a les comarques de Lleida, Jaume Ulled ha entrevistat a Julieta Agustí i Joan Andreu Vallvé del Centre de Titelles de Lleida i a Jordi Colomines de la Fira de Tàrrega. Ambdues entitats, a banda d’explicar-nos la seves experiències, manifesten una voluntat clara de convertir les terres [...]

Jordi Bordes

Fotografia: Li Zompantli

J.B.: Les companyies comptaven amb les gires per a la seva subsistència fa una dècada. Ara aquesta sortida pràcticament ha desaparegut. Com pot ser que havent-hi més municipis amb teatres i programacions hi ha menys possibilitats per representar produccions pròpies?
A.F.: Ja fa dos anys que des de la Direcció General de Cooperació Cultural [...]

Amb aquestes dues entrevistes hem volgut sondejar la realitat teatral de dues ciutats properes però suposadament rivals. L’Oriol Grau i en Joan Negrié ens parlen de la Sala Trono de Tarragona i en Francesc Cerrö del Centre d’Arts Escèniques de Reus.

Per Rosa Andreu
Fotografies: Mònica López i Li Zompantli

L’Oriol Grau i en Joan Negrié, dos intèrprets [...]

Per Martí Peraferrer
Fotografies: Irene Roé
En Domènec Reixach i en Salvador Sunyer podríem dir que són dos homes amb personalitats i energies molt diferents però amb un objectiu comú que els ha agermanat professionalment. L’Escena Catalana Transfronterera és un ambiciós projecte cultural que necessita ser dissenyat i conduït per gestors solvents. Les trajectòries d’aquests dos noms [...]

Entrevista a Xavier Bru de Sala
per Toni Moreno

Fotografies: Amada Santos i Arxiu Parlament de Catalunya

Què és exactament el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts?

T’ho explicaré conceptualment. És un instrument que el Parlament i els partits polítics han donat a la cultura perquè es gestioni millor. En un doble sentit: per un cantó, com a Consell de Cultura té les funcions de vetllar per la continuïtat de les polítiques culturals, de contribuir a fer els plans estratègics i tenir una mirada de diagnòstic i preceptiva, de proposta de millores, sobretot el sistema cultural. Això no s’ha donat mai en aquest país i no tots els Arts Councils al món tenen aquesta mirada de diagnòstic i de preceptiva. Per tant, tenim un encàrrec del Parlament de veure com funciona la cultura, què no funciona a la cultura i com es pot millorar, en general i en particular.