Carme Sansa
actriu

Les entitats Comissió de la Dignitat, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (aadpc), van convocar un acte de denúncia de la continuada agressió que ha patit la llengua catalana en els darrers 70 anys des de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

70 anys contra el català

L’acte es va celebrar el diumenge 19 d’abril a les 12 del migdia als Jardins de Salvador Espriu (passeig de Gràcia / Diagonal) de Barcelona.
Diversos escriptors i escriptores van llegir els textos que havien redactat expressament per a aquest dia; la majoria eren improperis contra el general Franco. Agustí Alcoverro, Assumpció Cantalozella, Enric Casasses, Jordi Coca, Xavier d’Edimburg, Gemma Lienas, Jordi Mata, Josep Maria Murià (nebot d’Anna Murià), Joan Rendé, Ignasi Riera, Josep Miquel Servià, Francesc Vallverdú i Joan Vinuesa.
Uns altres com Roser Caminals, Joan Cervera, Raimon Cuxart, Jaume Fàbrega, Josep Gironès, Julià de Jòdar, Ignasi Roda Fàbregas, Josep Sabater, Enric Sierra, Isabel Clara Simó i Aurora Vila, van enviar els seus escrits que van llegir les actrius i els actors Pepa Arenós, Herman Bonnin, Fanny Bulló, Carme Callol, Carles Canut, Imma Colomer, Joan Cusó, Xus Estruch, Pep Jové, Blai Llopis, Enric Majó, Oscar Molina, Mont Plans, Fina Rius, Joan Sagalés, Carles Sales, Josep Seguí, Ernest Serrahima i Manuel Veiga. També es van poder escoltar poemes de Joan Brossa, Salvador Espriu, Ventura Gassol, Apel·les Mestres, Pere Quart, Josep Maria de Sagarra i un text de Manuel de Pedrolo.
L’acte fou conduït pels actors Carles Arquimbau, Enric Rodriguez i per l’actriu Carme Sansa, que feren la lectura del guió elaborat per Josep Cruanyes i Toni Strubell i Trueta de la Comissió de la Dignitat. Aquest text denuncia els greus fets que van ocórrer ara fa 70 anys, després que el nostre país fos ocupat per les tropes franquistes, les quals van fer una persecució implacable contra la nostra llengua i la nostra cultura; i el fet que avui encara hem de suportar campanyes que volen excloure la nostra llengua de l’escola i d’àmbits tan importants com els mitjans de comunicació, on per part dels mitjans estatals és ignorada; s’impedeix poder difondre TV3 al País Valencià i a Catalunya del Nord en una Europa que es basa en la circulació lliure de les persones i la cultura. Per parlar d’aquesta agressió a TV3 va intervenir Carles Solà, d’Acció Cultural del País Valencià.

Els conductors de l'acte
La persecució que patí la llengua catalana durant el franquisme no s’ha aturat. Les paraules que Joan Carles de Borbó i Borbó va pronunciar en el discurs que va fer al lliurament dels Premis Cervantes l’abril del 2001 són significatives: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.
L’any 1939 el teatre català també va ser prohibit i el governador civil trametia aquesta ordre:

ORDEN DEL SERVICIO NACIONAL DE PRENSA Y PROPAGANDA
Subdelegación Provincial de Barcelona por la que se modifica el Reglamento de Espectáculos en la región de Cataluña.
Artículo primero.-
Todas las manifestaciones sociales y culturales de carácter público expresadas en lengua catalana quedan prohibidas en todo el territorio nacional, quedando el catalán para su uso estrictamente privado y familiar.
Artículo segundo.-
Queda absolutamente prohibida la representación de obras teatrales en lengua catalana.
Artículo tercero.-
En el supuesto que textos teatrales escritos en lengua catalana fuesen traducidos al Idioma Nacional para su representación, éstos deberán ser tramitados a la citada Sección de Censura del Servicio Nacional de Propaganda para su examen y autorización.
Artículo cuarto.-
Toda representación teatral que no haya sido directa y expresamente autorizada por este Gobierno Civil queda prohibida con apercibimiento de sanciones para las personas implicadas en tales representaciones, incurriendo las mismas en delitos contra el Estado y la Nación Españolas.
Per mitjà d’un enregistrament també es va donar la paraula a l’enyorat company Pepe Rubianes, que és un dels qui millor conreava el gènere dels improperis i que va ser vilipendiat i atacat de mala manera pels que encara defensen “UNA GRANDE Y LIBRE”. En aquest enregistrament denunciava sense pèls a la llengua, com ell solia fer, les agressions que ens vénen de Madrid.
L’acte, que va aplegar més de 500 persones, va transcorre perfectament gràcies, en bona part, al nostre company Quico Romeu que va ser un regidor de primera.
Per acabar, l’escenògraf Andreu Rabal va idear una mena d’estel amb la figura de la “Victòria”, que va fer enlairar amb grans globus blancs. Era un acte de rebuig a la presència d’aquesta estàtua que encara avui desvirtua el monument dedicat a l’escriptor i polític català Pi i Margall, al centre de la cruïlla del passeig de Gràcia i Diagonal.
Com pot ser que després de 30 anys de democràcia encara haguem de veure una estàtua fent la salutació feixista al principal carrer de Barcelona?