Les actrius Montse Mundet i Laura Perramon són les capdavanteres d’una sèrie de reivindicacions d’un conjunt de professionals sobre les titulacions en art dramàtic, i com a portaveu, l’actriu Elisenda Bautista que havia estat anys enrere la coordinadora de cursos de l’aadpc, i que continua implicada de ple en temes formatius, ens ha enviat un recull d’informació recopilada de les diferents trobades que aquests i aquestes professionals del sector han mantingut.

Reproduïm en un extracte la veu d’aquests i aquestes professionals que ens aporten la visió d’un front de postgraduats, amb llicenciatura en Art Dramàtic, pertanyents a diverses promocions i que manifesten la seva preocupació per la temàtica de la formació artística bàsica en el nostre país. No es tracta doncs d’un tema aïllat ni puntual, sinó d’un tema d’importància cabdal que afecta a un bon nombre de professionals de diferents especialitats en tot el territori. Múltiples són les qüestions i les demandes que s’estan formulant:

“Per què serveix la Llicenciatura en Art Dramàtic? Per què no podem accedir a les llistes d’ensenyament, si hi ha un batxillerat en Arts Escèniques a alguns Instituts d’Ensenyament Secundari (IES) de Catalunya? Com és que les matèries d’aquestes assignatures les dóna un professorat no especialitzat ni preparat per impartir-les? L’alumnat que estudia aquest batxillerat ja s’ha queixat de la falta de preparació del professorat que imparteix aquestes matèries.

Com és possible que institucions com l’Institut del Teatre i el Departament d’Educació no sàpiguen donar respostes, i tot es redueixi a un munt de noms i cartes que, curiosament, hem de fer els postgraduats? D’on ha sortit aquesta llicenciatura? Quin és el seu objectiu i quin estament ha de donar informació sobre la seva repercussió, tant laboral com acadèmica? És una carrera d’humanitats l’Art Dramàtic? I si no, què és?

A aquestes preguntes hi podríem afegir algunes demandes. Tenint la llicenciatura s’hauria de poder donar classes de secundària al batxillerat d’Arts Escèniques, donar classes d’idiomes amb la llicenciatura més el títol de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), com passa amb la resta de carreres d’humanitats. Volem l’habilitació laboral de la nostra llicenciatura i el reconeixement laboral que ens mereixem com a llicenciats i llicenciades.”