Ciutat del Teatre: un projecte inacabat

Fotografia: arxiu J. M. Gual

Joan Maria Gual
director i nou president de l’aadpc

Amb un acte purament administratiu s’ha eliminat la figura jurídica del Consorci de la Ciutat del Teatre, les administracions implicades, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona han considerat que no calia mantenir una eina estructural de coordinació i de suport a l’activitat comuna del Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, ja que aquests equipaments han articulat mecanismes de diàleg que la fan innecessària.

Sembla ser, doncs, que l’única finalitat del Consorci era coordinar, i no és exactament així. El concepte de Ciutat del Teatre, al marge de la seva fórmula jurídica, anava molt més enllà. Des de el primer projecte de Lluís Pasqual fins al projecte que vaig dirigir en el meu temps com a gerent de la Ciutat del Teatre, trobem un grapat de propostes que no han estat contemplades, ni tan sols explicades, i que consten en els treballs realitzats durant força temps, per uns professionals a qui se’ls va fer l’encàrrec de portar-los a terme. Sembla ser que des de fa temps, les institucions implicades no tenen cap mena d’interès i ara s’extén la seva acta de defunció.

Sincerament penso que una vegada més, s’ha perdut una ocasió històrica perquè Barcelona es posés al capdavant de les iniciatives innovadores en el terreny dels equipaments culturals i, més concretament, dels dedicats a les arts escèniques. Ni s’ha escoltat ni s’ha explicat, i tots plegats, més en concret aquells que hi hem treballat, ens quedem preguntant-nos, si realment valia la pena dedicar tanta feina projectant alguna cosa que mai havia d’existir. La veritat em sento una mica desenganyat i molt enganyat.

Em pregunto què deuen pensar les cinquanta-dues famílies que van ser desallotjades de casa seva per traslladar-los a un altre habitatge, indiscutiblement millor, explicant-los que calia construir uns nous equipaments per a la Ciutat del Teatre. El que no sabien ni ells ni molts de nosaltres és que aquest equipament seria una esplanada d’asfalt perquè els nanos puguin patinar, i de l’edifici res de res. Un gran esforç econòmic per part de l’erari públic, o sigui els diners de tots, i un important trasbals humà per ben poca cosa. La pregunta és que si algun dia hi haurà un edifici que justifiqui tantes coses que de moment són, com a mínim, de difícil justificació.

El Museu del Teatre: una residència per a estudiants d’arts escèniques, un centre coreogràfic projectat ara en un altra ubicació, un centre per a les arts del circ situat ara, provisionalment, al recinte del Fòrum… viver per a companyies de teatre, dansa i circ, centre d’investigació per a la imatge escènica, espai per a les associacions professionals del sector amb centre per a debats, espais comercials per a diverses activitats referents a les arts escèniques…

Tot això i més en els projectes realitzats que ara, amb aquest acte administratiu, es queden orfes i nosaltres una vegada més amb cara de ximples.

Joan Maria Gual
director