Queralt

Queralt Riera
Actriu i directora d’Art Actors Queralt

L’essència. El motiu d’ésser. Un actor. L’ofici.

El pas del temps i l’evolució no sempre són conceptes germans o cosins, de vegades, ni tan sols veïns.

Som al 2010, ara una parada conceptual per a una provable avaluació pot ser útil. Mirem-nos. Que vol dir ser actor a Barcelona el 2010?

Un desig personal, la vocació íntima podrien ser suficients per esdevenir actor, però més enllà de l’ofici hi ha l’ART. La tècnica, el cos, la veu, la imaginació… han d’estar al servei d’un concepte més elevat, la creació artística. Un actor és un artista. Recuperem conceptes.
Un actor no és un hom que recita un text movent-se per una escena sense topar amb els mobles i prou. Un actor ha de ser capaç de provocar catarsi, de clavar els espectadors a la cadira.

Les emocions mouen el món i els actors movem les emocions, pensem-hi.

Quin és el llegat artístic que deixarem els actors de la nostra generació? Què busquem? Què ens mou? Per què aquest ofici? Per sortir a les revistes o amb molta sort en una telesèrie que només vol entretenir per poder convèncer-nos durant la publicitat que ens hem de canviar de cotxe o que hem de menjar sopes i espàrrecs del carretó?

Proposem-nos una parada tècnica, fem-nos una petita revisió. Els artistes tenen molt a dir i a provocar socialment. I ja hem quedat que un artista és el que es dedica a l’ART…

El telèfon és un invent molt antic. Per què, doncs, els actors hem d’esperar sempre “LA TRUCADA” que ens oferirà la feina de la nostra vida? És ridícul i desfassat. Ets actor? Doncs actua. Una pel·lícula, ara, pot ser qualsevol cosa, fins i tot pot ser més pròpia d’un museu que d’un cinema. Som a l’era digital. Per què no fer pel·lícules que les vegin els nostres contactes cibernètics? O fer una sèrie al nostre barri o al poble d’estiueig?

Teatre a qualsevol lloc. L’Art per tot arreu. Ara que les comunicacions s’expandeixen més que mai els actors no hauríem de parar de treballar.

Els mitjans i el finançament, els impediments que ens han excusat sempre i que sovint han alimentat les nostres frustracions ja no existeixen.

Entrem d’una vegada per totes a l’era de les idees i sortim de l’era de les grans productores i cadenes de televisió que condicionen i castren en més ocasions de les que coneixem.

Gairebé tots els pobles tenen TV local. Com és que no emeten produccions audiovisuals de la comunitat? És que també han d’estar al servei de Hollywood que els queda tan lluny?

Prenguem consciència dels avantatges del nostre temps canviant i estrany. Que la llibertat d’acció i la creativitat siguin el punt de partida del futur que nosaltres mateixos ens volem dissenyar.

Web de l’autora: www.artactorsqueralt.com